Fiscalitat del trust a Espanya: ISD, IRPF, Patrimoni i beneficiaris residents
Paper jurídico · Maig de 2026 · Jaume Cantallops Ferrer ✓ · ~12 min de lectura
Els trusts* són instruments habituals en jurisdiccions de common law per a la planificació patrimonial, successòria i familiar. Tanmateix, quan un trust estranger entra en contacte amb Espanya —per la residència fiscal del beneficiari, per l'existència de béns situats a Espanya, per la mort del settlor o per la percepció de distribucions— apareixen problemes fiscals rellevants.
*Trust: institució pròpia del common law, de vegades traduïda de manera aproximada al castellà com a "fideicomiso", tot i que no equival directament a la substitució fideïcomissària ni a les figures successòries fiduciàries previstes en el dret civil espanyol.
La dificultat principal és que el trust no té a Espanya un règim fiscal unitari ni una regulació interna equivalent. L'Administració tributària espanyola, de manera reiterada, parteix d'una idea essencial: el trust no és reconegut com a institució autònoma per l'ordenament jurídic espanyol i, per tant, els seus efectes fiscals s'analitzen atenent la relació econòmica directa entre qui aporta els béns —settlor o grantor— i qui els rep —beneficiari—.
Aquesta línia apareix, entre d'altres, en la consulta vinculant DGT V1454-22, de 20 de juny de 2022, i en la consulta vinculant DGT V2429-22, de 23 de novembre de 2022.
La conseqüència pràctica és important: en molts supòsits, la interposició del trustee no impedeix que Espanya qualifiqui l'operació com una transmissió directa del settlor al beneficiari. Aquesta transmissió podrà tributar, segons el cas, per l'Impost sobre Successions i Donacions, per l'IRPF, per l'Impost sobre el Patrimoni, per l'Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes o per l'Impost sobre Societats si el beneficiari no és una persona física.
Aquesta anàlisi és especialment rellevant per a beneficiaris residents fiscals a Espanya, famílies amb estructures patrimonials en jurisdiccions de common law, trustees que hagin d'executar distribucions amb connexió espanyola, hereus de settlors estrangers i assessors internacionals que necessitin coordinar la fiscalitat espanyola amb la documentació del trust.
Resposta ràpida
A Espanya, un trust no tributa sempre com si fos una entitat autònoma. L'Administració tributària tendeix a aplicar una lògica de transparència: analitza qui va aportar els béns, qui té dret econòmic sobre aquests béns, quan es produeix l'atribució patrimonial i si el beneficiari és resident fiscal a Espanya.
Si el beneficiari és una persona física i rep béns o drets a títol gratuït, l'operació pot quedar subjecta a l'Impost sobre Successions i Donacions. Si l'atribució es produeix en vida del settlor, la qualificació natural serà la de transmissió lucrativa inter vivos. Si es produeix per mort del settlor i el trust tenia finalitat successòria, podrà qualificar-se com a adquisició mortis causa.
El TEAC ha reforçat aquesta posició en resolucions recents de 22 de gener de 2025 i 30 de maig de 2025, aquesta darrera qualificada com a doctrina.
1. Per què el trust genera problemes fiscals a Espanya
El trust permet separar funcions que en els sistemes de dret civil solen aparèixer unides. Una persona —settlor— transmet o afecta determinats béns a un trustee, que els administra d'acord amb les regles del trust en benefici d'una o diverses persones —beneficiaris— o per a una finalitat concreta.
Als països de common law, aquesta estructura pot produir efectes patrimonials, successoris i fiduciaris propis. A Espanya, en canvi, la figura planteja un problema de qualificació: no existeix una institució interna equivalent, Espanya no ha incorporat una regulació material del trust i tampoc no ha ratificat el Conveni de la Haia d'1 de juliol de 1985 sobre la llei aplicable al trust i el seu reconeixement, tal com recorda la Direcció General de Tributs en la seva doctrina.
Per això, la pregunta fiscal no és simplement si el trust existeix d'acord amb la llei estrangera que el regula. La pregunta rellevant per a la Hisenda espanyola és diferent: quin desplaçament patrimonial s'ha produït realment, entre qui, en quin moment i amb quina causa.
2. La doctrina de la DGT: transparència fiscal del trust
La Direcció General de Tributs ha mantingut una línia constant: a efectes tributaris espanyols, com que el trust no és reconegut com a figura autònoma, les relacions entre aportants i beneficiaris es consideren realitzades directament entre uns i altres, com si el trust no existís.
Aquesta idea apareix amb claredat en la consulta vinculant DGT V1454-22. En aquell cas, el consultant era resident fiscal a Madrid; el seu pare, resident fiscal a Veneçuela, havia constituït un trust revocable sota les lleis de Florida; no es preveia que el trust tingués actius a Espanya; i el consultant seria beneficiari després de la mort del settlor. La DGT parteix que les transmissions ordenades pel trustee a favor del beneficiari es consideren transmissions directes del settlor al beneficiari.
La consulta vinculant DGT V2429-22 confirma la mateixa lògica en un supòsit especialment rellevant: trust inicialment revocable, després irrevocable i discrecional, regit per les lleis de les Illes Verges Britàniques, amb settlor resident a Colòmbia, trustee estranger i beneficiària resident fiscal a Madrid. El trust no tenia béns ni rendes a Espanya; l'única connexió espanyola era la residència fiscal de la beneficiària. Tot i això, la DGT conclou que una distribució a favor de la beneficiària pot quedar subjecta a l'ISD per obligació personal.
La doctrina administrativa es pot resumir així:
- l'aportació inicial al trust no produeix necessàriament una transmissió fiscal autònoma a Espanya;
- el trustee no es tracta normalment com el veritable transmitent fiscal;
- les distribucions posteriors poden qualificar-se com a transmissions directes del settlor al beneficiari;
- si el beneficiari és persona física, la tributació natural serà l'ISD quan hi hagi adquisició lucrativa;
- si el beneficiari és persona jurídica, no hi haurà ISD, però caldrà analitzar l'Impost sobre Societats;
- les rendes generades pels béns del trust poden imputar-se, segons el cas, al settlor o analitzar-se d'acord amb la realitat econòmica de l'atribució.
3. Doctrina administrativa i economicoadministrativa rellevant
| Resolució | Matèria | Utilitat pràctica |
|---|---|---|
| DGT V1454-22, de 20 de juny de 2022 | Trust revocable, beneficiari resident, ISD i Patrimoni | Base general de la transparència fiscal del trust |
| DGT V2429-22, de 23 de novembre de 2022 | Trust irrevocable i discrecional, beneficiària resident a Espanya | Distribució inter vivos com a possible donació subjecta a l'ISD |
| DGT V2033-22, de 21 de setembre de 2022 | Trust amb finalitat successòria | Suport a la qualificació mortis causa |
| TEAC 00/03418/2023, de 22 de gener de 2025 | Trust, ISD i transmissió mortis causa | Primer reforç economicoadministratiu recent |
| TEAC 00/05163/2024, de 30 de maig de 2025 | Inclusió de béns i drets del trust en la base imposable de l'ISD | Doctrina TEAC recent principal |
La importància d'aquestes resolucions no rau només en el seu contingut tècnic, sinó en el fet que permeten construir una pauta d'anàlisi relativament estable: a Espanya, el trust no s'examina com una entitat separada amb personalitat fiscal pròpia, sinó com una estructura la rellevància tributària de la qual depèn del desplaçament patrimonial real que es produeix entre settlor i beneficiari.
4. Trust i Successions: quan pot haver-hi ISD mortis causa
El supòsit més delicat és el trust amb finalitat successòria. Es produeix quan el trust s'ha constituït perquè, a la mort del settlor, els béns o drets passin als beneficiaris designats.
La Llei 29/1987 de l'Impost sobre Successions i Donacions grava els increments patrimonials obtinguts a títol lucratiu per persones físiques. En les adquisicions per causa de mort, el fet imposable comprèn l'adquisició de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre títol successori.
La resolució del TEAC de 30 de maig de 2025, procediment 00/05163/2024, és especialment rellevant. L'assumpte tractava sobre la inclusió o no de béns i drets del trust en la base imposable de l'ISD. El TEAC fixa com a criteri que, com que a Espanya no existeix la figura del trust, es tenen per no constituïts i els béns aportats passen directament de la persona que constitueix el trust al beneficiari, quedant l'operació subjecta a l'ISD. Si la constitució del trust tenia com a finalitat la transmissió de béns mortis causa del causant als seus hereus, es tractarà d'un fet imposable de l'ISD per adquisició mortis causa.
Aquest criteri reitera la resolució TEAC de 22 de gener de 2025, RG 3418-2023, i es fonamenta també en la doctrina administrativa de la DGT, en particular la consulta V2033-22, de 21 de setembre de 2022, citada pel mateix TEAC.
La conseqüència és clara: si un beneficiari resident fiscal a Espanya rep béns d'un trust després de la mort del settlor, no basta afirmar que els béns provenen d'un trust estranger. Caldrà analitzar si, per a Espanya, existeix una adquisició lucrativa mortis causa subjecta a l'ISD.
5. Trust i donacions: distribucions inter vivos
Quan la distribució es produeix en vida del settlor, la qualificació fiscal pot desplaçar-se cap a la donació o transmissió lucrativa inter vivos.
La consulta vinculant DGT V2429-22 és molt útil en aquest punt. La DGT analitza un trust irrevocable i discrecional en què la beneficiària resident a Espanya no tenia cap poder sobre els béns fins que es realitzessin distribucions a favor seu. La qüestió plantejada era si una distribució mitjançant un Deed of Appointment, ja fos en diners o en actius financers estrangers, tindria la consideració de donació directa entre el settlor i la beneficiària.
La resposta de la DGT va ser afirmativa: la distribució s'entendria com una transmissió lucrativa inter vivos directament del settlor a la beneficiària, subjecta a l'ISD per obligació personal si la beneficiària resideix a Espanya.
Això és rellevant perquè la meritació no sempre es produeix per la mera constitució del trust. En molts casos, Espanya no entén produïda la transmissió fiscal en el moment de l'aportació inicial de béns al trust, sinó quan es formalitza o materialitza l'atribució patrimonial a favor del beneficiari.
La DGT insisteix que cal atendre les característiques concretes del trust: si és revocable o irrevocable, discrecional o no discrecional, quins drets tenen els beneficiaris, quins poders conserva el settlor i quines facultats té el trustee.
Criteri de Cantallops Legal
A Cantallops Legal compartim la necessitat d'atendre la naturalesa concreta del trust. Al nostre judici, no basta identificar que existeix una distribució: cal analitzar si la disposició ordenada pel settlor o pel trustee respon, en realitat, a una transmissió inter vivos, a una transmissió mortis causa, al lliurament de rendes o a l'execució d'un dret econòmic prèviament consolidat.
6. Beneficiari resident o no resident a Espanya: obligació personal i obligació real
La residència fiscal del beneficiari és un dels punts crítics. Si el beneficiari és resident fiscal a Espanya, l'ISD pot exigir-se per obligació personal, amb independència d'on estiguin situats els béns o drets que integren l'increment patrimonial.
Això apareix tant en la consulta V1454-22 com en la V2429-22. En ambdós casos, la DGT considera rellevant que el beneficiari sigui resident fiscal a Espanya per subjectar la transmissió lucrativa a l'ISD per obligació personal.
Per tant, no és decisiu que el trust no tingui béns a Espanya. Pot ser suficient que el beneficiari sigui resident fiscal espanyol i rebi una atribució patrimonial gratuïta, ja sigui en diners, actius financers, participacions, immobles o drets de contingut econòmic.
Aquest punt té una importància pràctica considerable en famílies internacionals: un trust constituït als Estats Units, el Regne Unit, el Canadà, Jersey, les Illes Verges Britàniques o una altra jurisdicció pot no tenir béns a Espanya i, tot i així, produir conseqüències fiscals espanyoles si el beneficiari resideix fiscalment a Espanya.
També es pot donar la situació inversa: que el beneficiari no sigui resident fiscal a Espanya, però el trust comprengui béns immobles, drets o actius situats, exercitables o complibles en territori espanyol. En aquest cas, caldrà analitzar la possible tributació a Espanya per obligació real, sense perjudici de revisar els punts de connexió i la normativa aplicable en cada supòsit.
7. Normativa autonòmica aplicable
Quan el beneficiari resideix a Espanya, la normativa autonòmica pot ser determinant per calcular la quota final de l'ISD. No és el mateix una adquisició subjecta a normativa estatal pura que una adquisició en què resulti aplicable la normativa d'una comunitat autònoma amb bonificacions o reduccions rellevants.
En matèria de donacions de béns i drets diferents dels immobles, la Llei 22/2009 atén, en termes generals, la residència habitual del donatari en la data de meritació. Per determinar la residència habitual autonòmica en ISD s'atén el nombre més gran de dies de permanència en el territori d'una comunitat autònoma durant els cinc anys immediatament anteriors, comptats de data a data, que finalitzin el dia anterior a la meritació.
La DGT, tant en V1454-22 com en V2429-22, admet que el beneficiari resident a Madrid podrà aplicar la normativa autonòmica de Madrid si aquesta és la comunitat autònoma en què ha tingut la residència habitual d'acord amb les regles de la Llei 22/2009.
Ara bé, la mateixa DGT recorda que no és competent per pronunciar-se sobre l'aplicació concreta de beneficis fiscals autonòmics dictats per la comunitat autònoma en exercici de les seves competències. En la pràctica, aquest punt exigeix revisar acuradament la residència fiscal i autonòmica del beneficiari, la data de meritació, el tipus de transmissió i els requisits formals exigits per la normativa autonòmica aplicable. En supòsits internacionals —causants no residents, beneficiaris no residents o béns situats a Espanya— també s'ha de revisar la disposició addicional segona de la Llei de l'ISD i els punts de connexió aplicables. En la pràctica, la normativa autonòmica pot ser determinant per calcular correctament la quota.
En comunitats autònomes amb beneficis rellevants en successions o donacions, la diferència econòmica pot ser molt significativa. Però aquests beneficis no s'han d'aplicar de forma automàtica: cal comprovar els requisits personals, temporals, documentals i formals de cada normativa autonòmica.
8. Trust i Impost sobre el Patrimoni
L'Impost sobre el Patrimoni planteja una dificultat diferent: determinar si el beneficiari ha d'incloure en el seu patrimoni drets sobre els béns del trust abans de rebre una distribució efectiva.
La resposta no pot ser automàtica. En la consulta V1454-22 es plantejava expressament si, durant la vida del settlor, els actius del trust havien de quedar subjectes a l'Impost sobre el Patrimoni en seu del beneficiari resident a Espanya.
La lògica de la DGT parteix que, si a efectes espanyols el trust es té per no constituït i el settlor conserva la titularitat fiscal dels béns, el beneficiari no els hauria d'incloure automàticament si encara no n'és titular ni ostenta un dret econòmic actual sobre aquests béns.
El TEAC, en la resolució de 30 de maig de 2025, també aborda la relació entre trust i Impost sobre el Patrimoni en les seves referències normatives, encara que el nucli del criteri versa sobre la inclusió dels béns del trust en la base imposable de l'ISD.
L'anàlisi ha de distingir entre beneficiaris amb dret consolidat, beneficiaris merament expectants, beneficiaris discrecionals, settlors que conserven poders de revocació o disposició, i estructures en què existeix un protector o trustee amb facultats rellevants.
En patrimonis elevats, a més, pot ser necessari analitzar el possible impacte de l'Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes.
9. Trust i IRPF: rendes, distribucions i risc de doble qualificació
No tota percepció procedent d'un trust s'ha de qualificar automàticament com a successió o donació. Hi pot haver rendes generades pels actius, rendiments acumulats, distribucions periòdiques, guanys patrimonials o pagaments que exigeixin una anàlisi pròpia en IRPF.
La DGT ha assenyalat, citant consultes anteriors com la V1016-10, que si el trust no es reconeix a Espanya, les rendes generades pels béns del trust poden entendre's obtingudes directament pel constituent quan aquest continuï essent considerat titular fiscal dels béns.
La clau és evitar dos errors oposats.
- El primer: tractar qualsevol pagament procedent d'un trust com a renda de l'IRPF sense analitzar si existeix una adquisició lucrativa subjecta a l'ISD.
- El segon: tractar qualsevol distribució com a herència o donació sense distingir si el que es rep són rendes generades per actius, capital, drets econòmics o una atribució gratuïta.
Aquest punt ha tingut rellevància en la jurisprudència de tribunals superiors de justícia en relació amb trusts heretats, Model 720 i IRPF. En algunes resolucions del TSJ de Madrid s'ha anul·lat la regularització com a guany patrimonial no justificat quan la titularitat procedia d'una adquisició hereditària, amb la conseqüència que l'encaix natural no era l'IRPF sinó, si esqueia, l'ISD.
10. Beneficiari persona jurídica: possible Impost sobre Societats
L'ISD grava increments patrimonials lucratius obtinguts per persones físiques. Per això, si el beneficiari del trust és una persona jurídica, l'operació no queda subjecta a l'ISD, sense perjudici que pugui tributar per l'Impost sobre Societats.
Aquesta precisió apareix en la doctrina de la DGT: les transmissions lucratives a favor de beneficiaris persones jurídiques no estan subjectes a l'ISD i s'han d'analitzar, si escau, sota el règim de l'Impost sobre Societats.
És un punt important en estructures patrimonials complexes, especialment quan el trust interactua amb societats holding, fundacions estrangeres, vehicles d'inversió o entitats familiars.
11. Model 720 i obligacions informatives
Els trusts estrangers també poden generar problemes informatius, especialment quan hi ha comptes, valors, assegurances, immobles o drets situats a l'estranger.
L'anàlisi del Model 720 no s'ha de fer de manera mecànica: cal determinar qui és titular real, qui té poder de disposició, quins drets econòmics existeixen i si el beneficiari té una posició jurídica actual o una mera expectativa.
El risc pràctic és doble.
D'una banda, ometre obligacions informatives quan el beneficiari resident a Espanya ja té drets econòmics rellevants.
D'altra banda, declarar indegudament béns que encara no formen part del seu patrimoni jurídic o econòmic, generant inconsistències amb ISD, IRPF o Patrimoni.
En aquest àmbit, les sentències del TSJ de Madrid esmentades són útils perquè mostren que no tota aparició d'un trust a l'estranger justifica automàticament una regularització com a guany patrimonial no justificat en IRPF, especialment si l'adquisició procedeix d'una herència i s'ha d'analitzar des de la perspectiva de l'ISD.
12. Documentació necessària per analitzar un trust estranger
Abans de presentar impostos, acceptar distribucions o declarar béns vinculats a un trust, convé revisar la documentació completa.
En particular:
- escriptura o document de constitució del trust;
- trust deed i modificacions posteriors;
- letters of wishes, si n'hi ha;
- identificació del settlor, trustee, protector i beneficiaris;
- llei aplicable al trust;
- caràcter revocable o irrevocable;
- caràcter discrecional o no discrecional;
- drets actuals o futurs dels beneficiaris;
- poders conservats pel settlor;
- documentació de la mort, si escau;
- probate o documentació successòria estrangera;
- acords de distribució, deeds of appointment o instruccions del trustee;
- valoració d'actius;
- històric de distribucions;
- residència fiscal del settlor i dels beneficiaris;
- existència de béns a Espanya;
- existència de béns, comptes, valors o immobles a l'estranger;
- declaracions fiscals presentades en altres jurisdiccions;
- traducció jurada, postil·la o legalització quan correspongui.
En trusts internacionals, l'anàlisi fiscal espanyola no es pot fer només amb un resum del trustee. Cal entendre l'arquitectura jurídica del trust i, al mateix temps, traduir-ne els efectes al sistema fiscal espanyol.
13. Riscos freqüents
Els errors més habituals són els següents:
- assumir que el trust no tributa a Espanya perquè està constituït a l'estranger;
- confondre l'existència del trust amb la inexistència de fet imposable;
- declarar com a IRPF allò que pot ser ISD;
- no declarar en ISD una atribució mortis causa procedent del trust;
- no analitzar si el beneficiari tributa per obligació personal a Espanya;
- aplicar beneficis autonòmics sense comprovar residència, meritació i requisits formals;
- no distingir entre trust revocable, irrevocable, discrecional i no discrecional;
- no valorar correctament els drets del beneficiari;
- no analitzar l'Impost sobre el Patrimoni o Grans Fortunes;
- ignorar obligacions informatives sobre béns i drets a l'estranger;
- no coordinar l'anàlisi espanyola amb l'advocat, trustee o assessor fiscal estranger.
En expedients d'alt patrimoni, un error de qualificació pot provocar regularitzacions, interessos, sancions, pèrdua de beneficis fiscals o conflictes entre hereus i beneficiaris.
14. Criteri pràctic d'anàlisi
Per analitzar la fiscalitat d'un trust a Espanya convé seguir una seqüència clara.
Primer, identificar les parts: settlor, trustee, protector i beneficiaris.
Segon, determinar la residència fiscal de cadascuna.
Tercer, examinar si el trust té béns o rendes a Espanya.
Quart, revisar si els beneficiaris tenen drets actuals, drets futurs o meres expectatives.
Cinquè, determinar si ha existit una distribució efectiva.
Sisè, qualificar la causa de l'atribució: inter vivos, mortis causa, renda, capital, dret econòmic o liquidació.
Setè, aplicar l'impost corresponent i la normativa autonòmica aplicable.
La clau no és traduir literalment el trust al dret espanyol, sinó identificar-ne l'efecte econòmic i jurídic real per determinar la conseqüència tributària espanyola.
15. Quan convé sol·licitar una revisió tècnica
Convé revisar la fiscalitat espanyola d'un trust estranger abans d'executar qualsevol d'aquestes actuacions:
- acceptar una distribució del trustee;
- signar un Deed of Appointment;
- presentar l'Impost sobre Successions i Donacions;
- declarar béns o drets en el Model 720;
- incloure o excloure drets de l'Impost sobre el Patrimoni;
- aplicar beneficis autonòmics en ISD;
- interpretar una distribució com a renda de l'IRPF;
- repartir actius després de la mort del settlor;
- coordinar una herència internacional amb beneficiaris residents a Espanya.
En aquest tipus d'estructures, el punt crític no sol ser únicament quant es paga, sinó si l'operació s'ha qualificat correctament des de l'inici.
Una qualificació equivocada pot arrossegar errors en cadena: impost incorrecte, comunitat autònoma incorrecta, meritació incorrecta, subjecte passiu incorrecte, base imposable incorrecta o documentació insuficient per defensar la posició adoptada davant l'Administració tributària.
16. Conclusió: el trust no elimina la tributació espanyola
El trust estranger pot ser una eina vàlida i eficaç en la seva jurisdicció d'origen. Però la seva utilització no neutralitza per si sola la tributació espanyola quan existeixen beneficiaris residents a Espanya, béns situats a Espanya o atribucions patrimonials amb connexió espanyola.
La doctrina actual de la DGT i del TEAC apunta cap a una idea central: Espanya no reconeix el trust com a subjecte o institució autònoma a efectes fiscals interns i, per això, tendeix a mirar a través de l'estructura per identificar la relació directa entre settlor i beneficiari.
En vida del settlor, una distribució pot tributar com a donació.
Després de la seva mort, si el trust tenia finalitat successòria, pot tributar com a adquisició mortis causa.
Si es generen rendes, pot ser necessari analitzar l'IRPF.
Si existeixen drets patrimonials actuals, pot entrar en joc l'Impost sobre el Patrimoni o l'Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes.
Si el beneficiari és una persona jurídica, la qüestió pot desplaçar-se a l'Impost sobre Societats.
Ara bé, queda una qüestió de fons que no és merament fiscal: coincideix aquesta solució tributària —que tracta el trust com si no existís i connecta directament el settlor amb el beneficiari— amb la naturalesa jurídica que la doctrina civil, la jurisprudència successòria i el dret internacional privat atribueixen al trust estranger?
La resposta exigeix una anàlisi diferent: no només tributària, sinó civil i successòria. Per això, aquest estudi es completa amb la nostra anàlisi sobre l'eficàcia civil i successòria del trust estranger a Espanya, especialment en matèria d'hereus, legítimes, llei aplicable i reconeixement d'efectes.
Revisió fiscal de trusts estrangers amb connexió espanyola
A Cantallops Legal analitzem trusts estrangers amb connexió espanyola des d'una perspectiva fiscal, successòria i patrimonial.
La revisió s'ha de fer abans d'acceptar distribucions, presentar l'ISD, declarar béns a l'estranger o assumir una determinada qualificació fiscal.
En aquest tipus d'estructures, el punt crític no sol ser només quant es paga, sinó si l'operació s'ha qualificat correctament des de l'inici.