Donacions a les Illes Balears: bonificació del 100 % i l'IRPF del donant

A les Illes Balears s'ha estès la idea que donar a fills o cònjuge ja no paga impostos perquè l'Impost sobre Successions i Donacions (ISD) està pràcticament bonificat en moltes transmissions entre familiars directes des de la reforma autonòmica de 2025. La realitat és més matisada: la bonificació del 100 % no elimina per si sola la tributació en l'IRPF del donant, especialment quan es donen immobles o participacions socials.

Aquesta guia resumeix com funciona realment la bonificació autonòmica del 100 % en donacions a les Illes Balears, on apareix l'anomenada trampa de l'IRPF del donant i quan té sentit plantejar alternatives com l'empresa familiar (art. 20.6 LISD) o els pactes successoris.

1. Què significa de veritat una donació bonificada al 100 % a les Illes Balears

Quan es parla de donació bonificada al 100 % a les Illes Balears, normalment ens referim a donacions entre familiars directes (grups I i II: fills, néts, pares, avis, cònjuge) segons la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l'Impost sobre Successions i Donacions (LISD), que tributen a les Illes Balears i s'acullen a les deduccions i bonificacions autonòmiques del Decret Legislatiu 1/2014, de 6 de juny (DLeg 1/2014 CAIB), en particular l'art. 54 per a donacions.

A la pràctica, primer es calcula l'Impost sobre Donacions com sempre (base imposable, reduccions, tarifa) i després la normativa autonòmica aplica una deducció que, en molts casos, és del 100 % de la quota entre familiars directes. La donació pot quedar sense cost efectiu d'ISD per al donatari, si i només si es compleixen escrupolosament les condicions legals i formals.

2. Requisits clau per aplicar la bonificació en ISD

No basta amb ser pare i fill i signar una escriptura titulada donació per aplicar la deducció del 100 % sobre la quota líquida. Hi ha diversos requisits materials i formals que cal comprovar.

2.1. Parentiu i competència de les Illes Balears

El donatari ha d'estar en el grup I o II (LISD). La donació ha de tributar a les Illes Balears perquè l'immoble donat es troba a les Illes Balears, o perquè el donatari és resident habitual a les Illes Balears si es tracta d'altres béns (diners, participacions, etc.).

2.2. Immobles: forma ad solemnitatem i valor fiscal

En immobles hi ha dos plans inseparables: la validesa civil i el valor fiscal.

• Pla civil: l'art. 633 CC exigeix escriptura pública per a la validesa de la donació d'immobles. Sense escriptura i acceptació en forma autèntica, la donació no existeix jurídicament.
• Pla fiscal: la bonificació està condicionada a no superar el valor de referència cadastral + 20 % quan existeixi valor de referència, o ajustar-se al valor de mercat quan no n'hi hagi o no es pugui certificar.

Un valor arbitrari allunyat d'aquest marc pot motivar comprovació de valors i, en certs casos, impedir l'aplicació de la bonificació autonòmica, tot i que per als grups I i II el DLeg 1/2014 preveu un tipus mínim efectiu del 7 % sobre la base liquidable.

2.3. Donacions de diners: escriptura i traçabilitat

En donacions de metàl·lic, per aplicar la bonificació autonòmica cal escriptura pública notarial de donació de diners, fons, comptes o dipòsits (art. 12 LIP). Ha de constar qui dona, qui rep, l'import exacte i, si escau, la finalitat. És recomanable poder acreditar l'origen dels fons amb mitjans traçables per evitar contingències per increments no justificats.

Si la donació de diners es formalitza només en document privat, l'Administració pot negar la bonificació autonòmica i aplicar el règim general de l'ISD.

2.4. Termini i model

Tot i que la quota pugui quedar bonificada, és obligatori presentar el model 651 davant l'ATIB en el termini d'un mes des de la donació, acompanyant la documentació exigida (escriptura, justificants de pagament, etc.).

3. La trampa de l'IRPF: no tots els béns es comporten igual

3.1. Donació de diners: normalment neutra en IRPF

En termes generals, donar diners no genera un nou guany patrimonial en l'IRPF del donant: els diners ja van tributar quan es van obtenir i, en donar-los, es transmet un saldo que es valora pel seu nominal. Diferent és si el que realment es dóna són criptoactius, divises o altres productes amb plusvàlues latents.

3.2. Donació d'immobles: increment patrimonial gairebé sempre

En immobles, la donació es tracta, a la pràctica, com una transmissió a efectes d'IRPF:

• Valor d'adquisició: preu de compra + despeses i tributs + inversions i millores (art. 35 LIRPF).
• Valor de transmissió: el que serveix de base a l'ISD (valor de referència o de mercat, segons escaigui) (art. 36 LIRPF).

3.3. Accions o participacions socials i empresa familiar

En participacions de societats no cotitzades, l'anàlisi és doble: com es valoren les participacions (art. 16 LIP) i si es pot aplicar el règim d'empresa familiar (art. 4.Vuit LIP). La valoració fiscal pren el major de: valor nominal, valor teòric comptable (fons propis), o valor per capitalització al 20 % del promig de beneficis dels tres darrers exercicis.

L'art. 20.6 LISD permet una reducció del 95 % en la base de l'ISD en transmissions inter vivos d'empresa individual, negoci professional o participacions a favor del cònjuge, descendents o adoptats, sempre que es compleixin els requisits d'empresa familiar i de relleu generacional.

Si es compleixen tots els requisits de l'art. 20.6 LISD, l'art. 33.3.c LIRPF estableix que no existeix guany patrimonial en l'IRPF del donant. Si algun falla, la donació es tracta com una transmissió lucrativa ordinària i el donant tributa per la plusvàlua. En tot cas, el donatari se subroga en la posició del donant respecte de dates i valors d'adquisició (art. 36 LIRPF), de manera que la plusvàlua es trasllada a la següent transmissió.

3.4. Pactes successoris: alternativa amb límits

A les Illes Balears, els pactes successoris permeten, en determinats supòsits, articular avenços d'herència amb efectes de present. En la donació clàssica, el donant pot generar un guany patrimonial rellevant (arts. 33 i 35-36 LIRPF). En pactes successoris equiparables a una adquisició mortis causa, l'art. 33.3.b LIRPF declara que no hi ha guany per al transmitent.

No obstant això, l'art. 36 LIRPF estableix que si l'adquirent transmet els béns abans de cinc anys o abans de la defunció del causant (si es produeix abans), se subroga en la posició del transmitent originari. La plusvàlua que no va tributar el transmitent pot reaparèixer en l'IRPF de l'adquirent si ven aviat.

4. Donació avui, herència demà: drets legitimaris

Tot i que el focus sigui fiscal, la donació té conseqüències successòries importants que massa sovint s'ignoren en dissenyar operacions fiscalment eficients.

4.1. La donació compta per a la llegítima

Segons el Codi Civil i el Dret civil balear, les donacions fetes en vida del causant es tenen en compte per calcular la llegítima dels hereus forçosos (arts. 818 i ss. CC i art. 47 de la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears). Una donació rellevant a un fill pot obligar a compensar els altres en la partició futura. Si no es preveu i documenta amb rigor, pot ser focus de conflicte i de litigis llargs i costosos.

4.2. Notes econòmiques i familiars

Avançar en vida la transmissió de béns clau (habitatge familiar, immobles de renda, empresa) té efectes econòmics i familiars: repartiment de liquiditat i risc entre generacions, concentració o dispersió del poder de decisió en l'empresa familiar, i dependència futura de certs membres respecte dels ingressos de l'empresa o dels immobles.

Una planificació successòria prudent hauria d'integrar donacions, pactes successoris, empresa familiar i testament en un pla global, i no tractar la donació com un mer estalvi fiscal aïllat.

5. Checklist abans de signar una donació a les Illes Balears

6. Conclusió

Les donacions a les Illes Balears, amb la normativa autonòmica actual, poden ser extraordinàriament avantatjoses en ISD, però amaguen possibles trampes en forma de guany patrimonial en l'IRPF del donant, sobretot en immobles i participacions socials, i no es poden deslligar dels seus efectes successoris ni del seu impacte econòmic i familiar a mitjà termini.

Els pactes successoris i el règim d'empresa familiar són eines potents, però requereixen un encaix acurat en Dret civil i tributari i el respecte estricte dels seus requisits i terminis.

Abans de decidir entre donació clàssica, pacte successori o esperar a l'herència, és aconsellable realitzar un estudi previ de la situació concreta —patrimoni, família, deutes, expectatives— amb una visió conjunta de Dret civil i tributari.